Exposició PICASSO. Mestre del Gravat

L’Espai Cultural Fòrum Berger aull l’exposició monogràfica dedicada a PICASSO que es composa de 41 obres amb els linogravats de format més reduït i una coberta serigrafiada a dues tintes.

La mostra estarà exposada fins al 4 de febrer a l’Espai Cultural Fòrum Berger, en horari de dijous a dissabte de 18h a 20h, diumenge i festius de 12h a 14h i de 18h a 20h

Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) és considerat des de la gènesi del segle xx com un dels majors pintors que van participar en els variats moviments artístics que es van propagar pel món i van exercir una gran influència en altres grans artistes del seu temps. Els seus treballs són presents en museus i col·leccions de tota Europa i del món.

Picasso va explorar incessablement el procés de l’estampació al llarg de tota la seva vida, fent servir diverses tècniques que anaven des de la litografia fins a l’aiguafort, passant per la ceràmica, la punta seca i el monotip. Amb aquelles noves formes d’expressió artística l’artista malagueny va obtenir resultats plàstics que només es van poder comparar a les seves creacions pròpies en èpoques anteriors.

A partir del 1954 Picasso va establir la seva residència a Vallauris. Al sud de França va continuar treballant i explorant la tècnica de la xilografia. Entre el 1955 i el 1960 Picasso va canviar de residència per anar a la Californie, la seva vila a Cannes, és allà on el mateix artista va reconèixer que va viure els moments més feliços de la seva vida.

No és casual que en el seu anhelat objectiu d’explorar noves formes d’expressió artística va acabar dominant la tècnica del gravat en una planxa de linòleum. Ràpidament va dominar aquesta nova tècnica i el 1959 el gravat al linòleum es va transformar en el vehicle d’expressió complet, sens dubte a causa de la voluntat de donar al color un lloc únic en la creació impresa.

Durant aquest període, amb la col·laboració de l’impressor Hidalgo Arnéra, Picasso va perfeccionar la tècnica amb un enfocament més senzill: En comptes d’utilitzar un bloc de linòleum separat per cada color, va començar a retallar amb la gúbia el mateix bloc. Progressivament retallaria i reimprimiria cada linogravat en funció del nombre de colors que volgués. Aquest procés el va arribar a perfeccionar la tècnica a través d’unes regles autoimposades, que va desenvolupar al costat de l’impressor de Vallauris:

1.- Estampació del fons en to ocre llis.

2.- Definició del perfil amb línies clares

3.- Estampació del fons en tons vermells-marrons.

4.- Estampació de les formes en color negre

D’aquesta manera Picasso va descobrir un procés perfectament adaptat al gravat sobre linòleum, en què es va limitar a utilitzar una sola planxa, en contraposició al de la xilografia, en què es feien servir tantes planxes com colors.

Els temes més utilitzats amb la tècnica del linogravat van ser les curses de braus, amb els quals va saber rememorar records llunyans i que es van anar alimentant gràcies a les curses de les places d’Arles i Nimes. Va ser llavors quan va conèixer Jacqueline Roque, la seva segona esposa i considerada la seva gran musa, ja que la va immortalitzar en més de 400 obres. És possible reconèixer-la en un retrat de perfil, així com una altra sèrie de models davant de la finestra (Potser la seva primera esposa Olga Khokhlova?) i també temes de bacanals, i bodegons.

Tres anys més tard de l’inici d’aquest procés el 1962, Éditions Cercle d’Art de París, juntament amb la Verlag Gerd Hatje d’Stuttgart, van editar la sèrie d’uns 1.000 exemplars, amb els linogravats en format més reduït i una coberta serigrafiada a dues tintes.